Dietari d'un peregrí a Terra Santa

Índex dels diferents capítols d'aquest modest dietari d'un peregrí occidental del segle XXI a Terra Santa:

1. 15 de setembre del 2008.
2. 16 de setembre del 2008.
3. 17 de setembre del 2008.
4. 18 de setembre del 2008.
5. 19 de setembre del 2008.
6. 20 de setembre del 2008.
7. 21 i 22 de setembre del 2008.
8. Peregrí.

Peregrí

Si ara, que han passat una colla de mesos, em preguntessin quina ha estat la meva conclusió final del peregrinatge, diria que no puc respondre amb la suficient concreció i amb cap mot que pugui resumir tota la vivència personal i col·lectiva per Terra Santa.

De fet, si se’m demana que respongui sintèticament quina ha estat la meva impressió del peregrinatge, què n’he tret i quina ha estat la meva experiència, em costaria molt contestar i de ben segur m’enganyaria i us entabanaria amb falsos compliments.

El peregrinatge a Terra Santa no és més que una mena de sumari d’un altre peregrinatge més important, que comencem només néixer i acabem quan morim. Un peregrinatge de veritat, que estén en el temps aquest altre que hem rememorat a Terra Santa, en record de la vida, passió i resurrecció de Jesús de Natzaret.

El nostre pas per l’existència terrenal també ens converteix en peregrins i de la mateixa manera que Crist, vivim, patim, plorem i riem, en companyia dels nostres o en la més amarga solitud.
El camí del peregrinatge real el composa la nostra vida, amb tots els seus actes, moments i instants.

El peregrí per la vida lluita, mentre traça el seu pas per aquest corriol, pateix i esdevé una imatge del Déu fet home, el pastor i guia de la humanitat, el germà sacrificat per tots nosaltres i per la nostra salvació.

Una acció de proïsme, allunyada de cercar la particularitat individual, que ens ha de servir com a exemple a imitar, ja no només per cercar la nostra salvació, sinó la dels altres. Salvant el que ens envolta, esdevenim honorables i humils. Gent dedicada i plena d'un envalentit amor humà, sense restriccions i egoisme.

Ell estimava els homes, per això morí, per salvar-nos. Qui més pot demostrar tanta estima?

Aquest és el veritable peregrinatge, la pròpia vida, que en el viatge a Terra Santa hem rememorat amb la visita de llocs propers en la recordança, tots uns referents en el nostre camí.

El peregrinatge no ha acabat quan hem tornat a casa, continua endavant.